Cementiri de Sinera
[II]
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials.
No estimo
res més, excepte l ombra
viatgera d un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.
Aquest poema descriu els trets principal de Sinera, tant geogràfics (el mar,els turons,.
....
Plus
Cementiri de Sinera [II] Quina petita pàtria encercla el cementiri! Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials. No estimo res més, excepte l ombra viatgera d un núvol. El lent record dels dies que són passats per sempre. Aquest poema descriu els trets principal de Sinera, tant geogràfics (el mar,els turons,. . . ) com de les altres característiques (tranquilitat,. . . ). Es veu que é un poema introductori, ja que és curt però crea una base de com seràn la resta de poemes, la descripció de Sinera. Les hores ORACIÓ EN LA TEVA MORT Quan roures enyorosos de verds marins comencen crepusculars missatges, volent-te foc, demano nova claror, que siguis, davant altars on cremen ardents silencis d ales, encès cristall, més flama, llum de cançó senzilla. Aquest poema tracta del foc i fa menció a altres elements, com la vegetació, demana al foc que vingui i que en cremi força coses, entre elles, uns roures i uns altars. El mite de Sinera. Mite de la llibertat Quan a Salvador
Moins
Par salva_hect
Microsoft Word
Publiée le 12 Mai 2010
Pages: 2
Lectures: 18
Téléchargements: 0
POSSIBLE INTRODUCCIÓ A UN EPITALAMI
Bodes d uns amics, a Sinera
Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos
al nostre vell país tan desarbrat.
Quan tramuntava el sol, de l incendi del vespre
s alçaven foc que lentament obrien
les amples portes de la desolació de la nit.
Ronden garbí o migjorn: sempre, sempre
el sec alè...
Plus
POSSIBLE INTRODUCCIÓ A UN EPITALAMI Bodes d uns amics, a Sinera Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos al nostre vell país tan desarbrat. Quan tramuntava el sol, de l incendi del vespre s alçaven foc que lentament obrien les amples portes de la desolació de la nit. Ronden garbí o migjorn: sempre, sempre el sec alè del vent damunt els camps. L eixut estroncà dolls, arrasava collites, endinsa en el record fressa de pluja per vinyes i rials, camí de mar. Però segueix, tristesa enllà, el designi de vida, car fou escrit que l amor venceria la mort. Ara un home i una dona joves resolien casar-se, i nosaltres acollim somrients el coratge dels qui confien que hi haurà demà. L’autor reflexa els futurs problemes i escolls que sofrirà una parella després de casar-se, fent comparacions amb un bosc que es va cremant i consumint. El poema es mostra en un to desanimat i jo diria que l’autor es mostra escèptic davant el casament dels nuvis. Glossari: Eixut: Sec, sense líquid. LES
Moins
Par salva_hect
Microsoft Word
Publiée le 11 Mai 2010
Pages: 1
Lectures: 56
Téléchargements: 0
Haga clic para modificar el estilo de subtítulo del patrón
3/16/10
Polinomios en una
indeterminada
Héctor S alvador
CT2
Par salva_hect
Microsoft Powerpoint
Publiée le 16 Mars 2010
Pages: 4
Lectures: 41
Téléchargements: 1
Visions i Cants de Joan Maragall
Índex
Pàgina 202:
1, 5: Albert
6, 9: Víctor
10, 11: Héctor
Pagina 204:
1: A-Albert
B-Bíctor
C-Héctor
4: Axel
Resumir el 2 o el 3 - Axel
Par salva_hect
Microsoft Word
Publiée le 21 Fév. 2010
Pages: 7
Lectures: 116
Téléchargements: 0
Àngel Guimerà va tenir tres etapes com a escriptor, de les quals "Mar i Cel" pertany a
la primera, i "Maria Rosa", "La filla del mar" i "Terra baixa" pertanyen a la segona
etapa.
"Mar i Cel" va ser escrita per Àngel Guimerà el 1888, i és una obra de teatre .
L argument de l obra és l amor impossible entre Saïd, un pirata...
Plus
Àngel Guimerà va tenir tres etapes com a escriptor, de les quals "Mar i Cel" pertany a la primera, i "Maria Rosa", "La filla del mar" i "Terra baixa" pertanyen a la segona etapa. "Mar i Cel" va ser escrita per Àngel Guimerà el 1888, i és una obra de teatre . L argument de l obra és l amor impossible entre Saïd, un pirata argelí, i Blanca, una presonera dels pirates que li cura unes ferides. Els cristians presoners aconsegueixen matar els pirates i el pare de Blanca dispara a Saïd, però ella es posa al mig. Al final, tots dos acaben saltant al mar per morir junts. La representació més famosa de "Mar i cel" va ser feta per Dagoll Dagom justament 100 anys després d haver sigut escrita. A més, el 1910 es va fer una adaptació per al cinema mut. Àngel Guimera va escriure "Maria Rosa" el 1894. L obra tracta de l amargor amb la que viu Maria Rosa perquè han detingut el seu marit, acusat de matar el capatàs d on treballaven. El marit va morir presoner, i Marçal va intentar conquistar M
Moins
Par salva_hect
Microsoft Word
Publiée le 26 Jan. 2010
Pages: 3
Lectures: 8
Téléchargements: 0
La papallona
En aquesta obra, Oller comença a realitzar el seu propòsit principal: descriure
literàriament la realitat de la societat catalana del seu temps.
La papallona,
expressió fidel de la menestralia de Barcelona, va marcar l’inici del naturalisme
a Catalunya i va donar a Narcís Oller fama europea.
L’any 1885 la...
Plus
La papallona En aquesta obra, Oller comença a realitzar el seu propòsit principal: descriure literàriament la realitat de la societat catalana del seu temps. La papallona, expressió fidel de la menestralia de Barcelona, va marcar l’inici del naturalisme a Catalunya i va donar a Narcís Oller fama europea. L’any 1885 la novel•la va ser traduïda al francès i va ser prologada per Émile Zola. L’ Escanyapobres Amb L’Escanyapobres Narcís Oller guanyà un premi extraordinari i el mestratge en prosa als Jocs Florals de Barcelona de 1884. L’Escanyapobres va ser traduïda al castellà per R. Altamira -que prou maldecaps va tenir amb el títol-, El Esgañapobres (1897), i al francès per Albert Savine -que no en va patir cap-, Le Rapiat (1899). L’èxit editorial de la novel·la i l’interès general que va sostenir durant ben bé un quart de segle -una de les etapes més denses i productives de la història de la literatura moderna- n’indiquen la connexió amb l’escriptura modernista. Oller explica en le
Moins
Par salva_hect
Microsoft Word
Publiée le 26 Jan. 2010
Pages: 3
Lectures: 8
Téléchargements: 0
Pàg.
165 núm.
4
4.
1 Personatges extrets de la realitat com Manelic que es un pastor, problemes socials,
en aquet cas de tematica amorosa i Llenguatge col·loquial.
4 .
2
CARACTERÍSTIQUES EXEMPLES
Repeticions Oh, anem-hi, anem-hi de pressa!
Mata’m!,mata’m!
Interjeccions I ara que me la vinguen a prendré!
Dialectalismes...
Plus
Pàg. 165 núm. 4 4. 1 Personatges extrets de la realitat com Manelic que es un pastor, problemes socials, en aquet cas de tematica amorosa i Llenguatge col·loquial. 4 . 2 CARACTERÍSTIQUES EXEMPLES Repeticions Oh, anem-hi, anem-hi de pressa! Mata’m!,mata’m! Interjeccions I ara que me la vinguen a prendré! Dialectalismes mestralades Expresiivitat T’estimo, Marta! T’estimo 4. 3 Que es un heroi, que es persona , que te sentimens i pot patir per aixo no es un superheroi. 4 . 4 1- Sí, anem-hi, si, que allà es perdonatot; que no és com aquí baix, on tot se corromp. 2-Sí, perquè segons el romanticisme la civilització ha malmès els valors de l´home. 3- Aigua de mar es la marta i la del riu es ell i diu que l’aigua del cim al ajuntar-se amb l agua del mar diu que es amarganta Pàg. 177 núm. 15 Perque per el contacte amb els cercles literaris de la Renaixença, l any 1877, i els consells dels crítics de la novel·la realista Josep Yxart i Joan Sardà van dur-lo a escriure en català. Pero sego
Moins
Par salva_hect
Microsoft Word
Publiée le 26 Jan. 2010
Pages: 2
Lectures: 13
Téléchargements: 0
Pàgina 164:
10.
- Llegeix aquest fragment del primer acte en què Saïd dóna a conèixer el se mestissatge
(comparacions.
.
.
).
Busca el significat del mot hurí.
Esbrina si hi ha cap element biogràfic de
Guimerà que hagi pogut influir en l’aparició de personatges d’origen mestís en la seva obra.
Mon pare era moresc, amor...
Plus
Pàgina 164: 10. - Llegeix aquest fragment del primer acte en què Saïd dóna a conèixer el se mestissatge (comparacions. . . ). Busca el significat del mot hurí. Esbrina si hi ha cap element biogràfic de Guimerà que hagi pogut influir en l’aparició de personatges d’origen mestís en la seva obra. Mon pare era moresc, amor sentia a una noia cristiana, i s’uní amb ella fingint sa conversió; dels dos vaig nàixer. Apar un Jesuset, la mare em deia. Sembla un hurí d’hermós, feia mon pare. [. . . ] hurí [pl. -ís] f. [AN] [LC] [ISL] Dona bellíssima i sempre verge que segons la creença musulmana viu en el paradís per a gaudi dels benaventurats. Les hurís del Paradís. No crec que hi hagi cap element biogràfic que hagi influït en l’parició d’aquest tipus de personatges. 11. -Observa les característiques temàtiques i formals d’aquest fragment de Maria Rosa i compara-les amb les del text anterior. Per què podem titllar Maria Rosa de drama realista? Quirze: I tota, que la tens. Perquè calle
Moins
Par salva_hect
Microsoft Word
Publiée le 26 Jan. 2010
Pages: 2
Lectures: 34
Téléchargements: 0
9.
Senyala quin tòpic literari és emprat en les tres primeres estrofes.
Ubi sunt? (recorda l’antiga esplendor i la bellesa d’una cosa humana desapareguda).
10.
Explica les comparacions que Verdaguer empra per a descriure aquest fets i
elements del paisatge: la desaparició dels cants dels monjos; la pervivència dels dos...
Plus
9. Senyala quin tòpic literari és emprat en les tres primeres estrofes. Ubi sunt? (recorda l’antiga esplendor i la bellesa d’una cosa humana desapareguda). 10. Explica les comparacions que Verdaguer empra per a descriure aquest fets i elements del paisatge: la desaparició dels cants dels monjos; la pervivència dels dos campanars; els roures i les masies. Verdaguer compara la desaparició dels cants dels monjos amb la caiguda de les roses, és a dir, que representa l’afebliment d’aquests cants. Els dos campanars són comparats amb dos gegants d’una legió sagrada, i representa la fortalesa que tenen. Els roures i les masies es comparen amb garrics i ovelles. Això simbolitza la feblesa que tenen aquests dos elements enfront dels dos campanars que es mencionen anteriorment. 11. Comenta les dues metàfores que parlen de les ruïnes dels campanars. A la primera metàfora es comparen les ruïnes amb la llum d’una llàntia que s’apaga, i que acaba desapareixent, i a la segona comenta que el
Moins
Par salva_hect
Microsoft Word
Publiée le 18 Jan. 2010
Pages: 1
Lectures: 19
Téléchargements: 0
1.
Després de llegir aquest fragment de l’epíleg(conclusió o part final) del poema èpic
Canigó consulta en el diccionari el significat d’aquestes paraules:
Superba: D una magnificència o bellesa que imposa.
Abadia: Edifici o conjunt d edificis d un monestir o d una col·legiata.
Salm: Composició religiosa destinada a...
Plus
1. Després de llegir aquest fragment de l’epíleg(conclusió o part final) del poema èpic Canigó consulta en el diccionari el significat d’aquestes paraules: Superba: D una magnificència o bellesa que imposa. Abadia: Edifici o conjunt d edificis d un monestir o d una col·legiata. Salm: Composició religiosa destinada a ésser cantada amb acompanyament d un instrument de corda. Presbiteri: part de l església, anomenada també santuari, situada al fons de la nau central, on hi ha l altar major, i és reservada als clergues. Cel·la: Cambra o dormitori individual petit en els convents, els col·legis, les presons, etc. Oratori: Relatiu o pertanyent a l orador, a l art de l orador. Cisell: Eina consistent en una barra d acer acabada per un extrem en un tall, i per l altre en un cap, que hom percudeix per tal de tallar o de desbastar una peça de metall, un bloc de pedra, etc. Alabastre: Varietat de guix en forma d agregat finament granat, compacte i translúcid. Garric: Arbust perennifoli de
Moins
Par salva_hect
Microsoft Word
Publiée le 18 Jan. 2010
Pages: 1
Lectures: 10
Téléchargements: 0
Espagne
Facebook
Digg
del.icio.us
Furl
rededit
StumbleUpon