3.
Llegeix l’article de Sefharad no escolta i comenta les idees principals.
A més,
busca informació sobre la vida d’Espriu per valorar com Guerra civil i la
postguerra han influït en la seva poesia.
Salvador Espriu i Joan Maragall, inspirant-se en la mateixa forma bíblica que
proclamava “ Escolta, Israel ”, van realitzar...
Plus
3. Llegeix l’article de Sefharad no escolta i comenta les idees principals. A més, busca informació sobre la vida d’Espriu per valorar com Guerra civil i la postguerra han influït en la seva poesia. Salvador Espriu i Joan Maragall, inspirant-se en la mateixa forma bíblica que proclamava “ Escolta, Israel ”, van realitzar en les seves obres una crida cap a Espanya de caire reformista i modern que permetés el diàleg entre els diversos pobles peninsulars. Davant dels recents fracassos que ha patit l’Estatut de Catalunya aquestes últimes setmanes, Jordi Pujol ha arribat a afirmar que la proposta d’Espriu ha resultat ser un autèntic fracàs. Si Espanya no escolta, els catalans juntament am Catalunya mai podràn formar part del col·lectiu espanyol. Salvador Espriu Amb l esclat de la Guerra Civil Espanyola va veure interromputs els seus estudis de Lletres Clàssiques que eren els únics que li quedaven per acabar. Va ser mobilitzat des del primer moment però no el van enviar al front a cau
Moins
Par rufofuego
Microsoft Word
Publiée le 10 Mai 2010
Pages: 1
Lectures: 19
Téléchargements: 0
ORACIÓ EN LA TEVA MORT
Quan roures enyorosos
de verds marins comencen
crepusculars missatges,
volent-te foc, demano
nova claror, que siguis,
davant altars on cremen
ardents silencis d ales,
encès cristall, més flama,
llum de cançó senzilla.
Envorosos: Per el context del poema que es de referir a que els roures son
molt grans i...
Plus
ORACIÓ EN LA TEVA MORT Quan roures enyorosos de verds marins comencen crepusculars missatges, volent-te foc, demano nova claror, que siguis, davant altars on cremen ardents silencis d ales, encès cristall, més flama, llum de cançó senzilla. Envorosos: Per el context del poema que es de referir a que els roures son molt grans i frondosos. Pot parlar sobre dos temes, un podria ser la mort d’ algun amic o familiar proper amb el qual creo establir diàleg a través de la poesia; podria parlar també sobre com es va estroncar la seva infantesa degut a la guerra civil y considera mort Catalunya o l’ Espanya de quan ell era jove La pell de brau [XXX] Diversos són els homes i diverses les parles, i han convingut molts noms a un sol amor. La vella i fràgil plata esdevé tarda parada en la claror damunt els camps. La terra, amb paranys de mil fines orelles, ha captivat els ocells de les cançons de l aire. Sí, comprèn-la i fes-la teva, també, des de les oliveres, l alta i senzilla veritat de la
Moins
Par rufofuego
Microsoft Word
Publiée le 10 Mai 2010
Pages: 2
Lectures: 7
Téléchargements: 0
La pell de brau
[XXXVIII]
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el...
Plus
La pell de brau [XXXVIII] No convé que diguem el nom del qui ens pensa enllà de la nostra por. Si topem a les palpentes amb aquest estrany cec, on sinó en el buit i en el no-res fonamentarem la nostra vida? Provarem d alçar en la sorra el palau perillós dels nostres somnis i aprendrem aquesta lliçó humil al llarg de tot el temps del cansament, car sols així som lliures de combatre per l última victòria damunt l esglai. Escolta, Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures. Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser si no som lliures. I cridi la veu de tot el poble: "Amén. " Palpentes: Mot emprat en l expressió a les palpentes loc adv Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del camí, per evitar de topar, d ensopegar, de caure, etc. Aquest fragment extret del llibre La pell de brau reclama la independència de Catalunya. Espriu tracta els seus dos temes més significatius; la meditació sobre la condició humana, en aquest cas centrada en la llibertat, expresant q
Moins
Par rufofuego
Microsoft Word
Publiée le 10 Mai 2010
Pages: 2
Lectures: 26
Téléchargements: 0
DE TAN SENZILL, NO T AGRADARÀ
Cansat de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel.
lents-,
i de mirar com passa l emperador tot nu,
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
i de l excés de mi, sense missatge,
ara us diré, amb paraules ben clares,
amb crit elemental, lluny d artifici,
que...
Plus
DE TAN SENZILL, NO T AGRADARÀ Cansat de tants de versos que no fan companyia -els admirables versos de savis excel. lents-, i de mirar com passa l emperador tot nu, i del gran plany del vent, aquest vell adversari, i de l excés de mi, sense missatge, ara us diré, amb paraules ben clares, amb crit elemental, lluny d artifici, que vull només parar-me en el camí, ja decantat amic de l última injustícia, i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort, damunt la bona terra. Recança: Tristesa per haver fet alguna cosa o haver-la deixat de fer. En aquest poema, Salvador Espriu realitza un balanç de la seva vida, la qual la considera aburrida i buida de missatge. Està cansat d’aquesta existència miserable, i diu que ja és hora d’aturar-se en aquest camí, que és la vida. Anomena a la mort com l’última injustícia, i ens diu que ha accedit a ser-hi amic, és a dir, que ha decidit posar punt i final a aquesta existència miserable, buida i aburrida, i descansar damunt la bona terra d’aquest món. A
Moins
Par rufofuego
Microsoft Word
Publiée le 10 Mai 2010
Pages: 2
Lectures: 14
Téléchargements: 0
Llibre de Sinera
[XL]
Però en la sequedat arrela el pi
crescut des d ella cap al lliure vent
que ordeno i dic amb unes poques lletres
d una breu i molt noble i eterna paraula:
m alço vell tronc damunt la mar,
ombrejo i guardo el pas del meu camí,
reposa en mi la llum i encalmo ja la nit,
torno la dura veu en nu roquer del cant....
Plus
Llibre de Sinera [XL] Però en la sequedat arrela el pi crescut des d ella cap al lliure vent que ordeno i dic amb unes poques lletres d una breu i molt noble i eterna paraula: m alço vell tronc damunt la mar, ombrejo i guardo el pas del meu camí, reposa en mi la llum i encalmo ja la nit, torno la dura veu en nu roquer del cant. Mitifica el lloc on va viure la seva infantesa, i també com Catalunya a ressorgit desprès d’ anys de reprensió Cementiri de Sinera [II] Quina petita pàtria encercla el cementiri! Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials. No estimo res més, excepte l ombra viatgera d un núvol. El lent record dels dies que són passats per sempre. Sinera: Arenys escrit al revés En aquest poema mitifica el mon de la seva infantesa, de la qual en guarda molt bons records a Arenys de mar on estiuejava
Moins
Par rufofuego
Microsoft Word
Publiée le 10 Mai 2010
Pages: 1
Lectures: 13
Téléchargements: 0
f(x)=
g(x)=
f(x)=
x -3 -2 -1 0 1 2 3
y 0.
05 0.
1353 0.
367 1 2.
72 7.
3984 20.
123648
Dom f(x)= |R
Rec f(x)= (0,+ )
Punts de tall: (0,1)
Màxims: No té
Mínims: No té
Interval de curvatura: No hi ha
Monotonia: Creixent
Límit: Tendeix a +
g(x)=
Par rufofuego
Microsoft Word
Publiée le 26 Avr. 2010
Pages: 4
Lectures: 7
Téléchargements: 0
La vaca cega
- Com és la vida de la vaca, pel fet de ser cega? Quins sentiments et provoca la
seva situació? Ara interpreta el simbolisme del poema, imaginant que la vaca
representa una persona o un país, Catalunya, i que la ceguesa és espiritual.
Pel fet de ser cega la seva vida no es precisament fàcil.
Provoca solitud i...
Plus
La vaca cega - Com és la vida de la vaca, pel fet de ser cega? Quins sentiments et provoca la seva situació? Ara interpreta el simbolisme del poema, imaginant que la vaca representa una persona o un país, Catalunya, i que la ceguesa és espiritual. Pel fet de ser cega la seva vida no es precisament fàcil. Provoca solitud i tristesa la situació en la que es troba la vaca. La vaca representa Catalunya, i aquesta ceguesa es una queixa sobre l estat en el qual es troba Catalunya. - Busca el poema de Pere Quart “La vaca suïssa”, copia’l i compara’l amb el de Maragall <<Quan jo m esmerço en una causa justa com mon Tell sóc adusta i arrogant: prou, s ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta. La meva sang no peix la noia flaca ni s amistança amb el cafè pudent. Vós no sou qui per grapejar una vaca, ni un àngel que baixés expressament. Encara us resta la indefensa cabra, que sempre ha tingut l ànima d esclau. A mi no em muny ni qui s acosti amb sabre! Tinc banyes i e
Moins
Par rufofuego
Microsoft Word
Publiée le 6 Avr. 2010
Pages: 3
Lectures: 143
Téléchargements: 0
A la pàgina 218 del llibre hi ha una sèrie d’exercicis sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit.
Feu-ne quatre o cinc per persona ex 13,14, 15,16
13.
Malgrat que es tracta d’un poema avantguardistaa, papasseit hi empra algunes figures
retòriques ben tradicionals: esmenta i explica lametàforaa i les comparacions que hi fa
servir...
Plus
A la pàgina 218 del llibre hi ha una sèrie d’exercicis sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit. Feu-ne quatre o cinc per persona ex 13,14, 15,16 13. Malgrat que es tracta d’un poema avantguardistaa, papasseit hi empra algunes figures retòriques ben tradicionals: esmenta i explica lametàforaa i les comparacions que hi fa servir Els ulls de ma estimada brillen com els d un gat. Ve a comparar els brillants ulls de la seva estimada amb els d’un gat quan brillen en la foscor. I com l escata Els vidres de la sala tremolen rondinen sobre els sotracs dels trams. Compara la els vidres translúcids i com “reflecteixen” part de la llum (exactament igual que les escates) S ha estès la taca negra I en fer entrada la superstició. Es compara la taca negra amb un fet negatiu com es alguna superstició que s’ha complert,toti comparar-me dos termes al ser un d’ells irreal es una metàfora. 14. Cerca en el poema un exemple de personificació El maniquí de fusta m apar un espectre 15. Les tècniques i la
Moins
Par rufofuego
Microsoft Word
Publiée le 28 Mars 2010
Pages: 1
Lectures: 17
Téléchargements: 0
Interior
Som asseguts al redós de la taula
I proa del bec del gas que xiula
Unes flors artificials que em fan angoixa
Perquè no tenen hivern
Els ulls de ma estimada brillen com els d’un gat
I com l’escata
Els vidres de la sala tremolen
rondinen sobre els sotracs dels trams
El maniquí de fusta m’apar un espectro
Suara amb el...
Plus
Interior Som asseguts al redós de la taula I proa del bec del gas que xiula Unes flors artificials que em fan angoixa Perquè no tenen hivern Els ulls de ma estimada brillen com els d’un gat I com l’escata Els vidres de la sala tremolen rondinen sobre els sotracs dels trams El maniquí de fusta m’apar un espectro Suara amb el braç he tombat el tinter S’ha estès la taca negra I en fer entrada la superstició. HEM ESDEVINGUT PÀL·LIDS 5. Resumeix el poema tenint en compte aquestes preguntes: - Quins són els protagonistas del poema i la seva ubicació dins la casa? Els protagonistas de l’obra són: l’autor, les flors artificials, els ulls de sa estimada, els vidres de la sala i el maniquí de fusta. Es troben asseguts al voltant de la taula. - Què observa el poeta? Observa a tots els protagonistas del poema que es troben asseguts al voltant de la taula. - Què fa i què provoca? Tomba el tinter i al extendre’s la taca negra de tinta, s’extén la superstició entre els presents. 6. Esmenta les
Moins
Par rufofuego
Microsoft Word
Publiée le 28 Mars 2010
Pages: 2
Lectures: 18
Téléchargements: 0
2.
Després de llegir el poema, consulta en el diccionari el significat d’aquests mots:
Redós: A redossa, a recer, a l abric.
Bec: punta comparable a un bec en què terminen certs objectes.
Escata: cadascuna de les petites plaques de metall, os, etc.
, que, imbricades, formen un
ornament, un ausberg, etc.
Trams: Cadascuna de les...
Plus
2. Després de llegir el poema, consulta en el diccionari el significat d’aquests mots: Redós: A redossa, a recer, a l abric. Bec: punta comparable a un bec en què terminen certs objectes. Escata: cadascuna de les petites plaques de metall, os, etc. , que, imbricades, formen un ornament, un ausberg, etc. Trams: Cadascuna de les parts, seccions, trossos, etc. , en què és dividida una cosa, o en què pot ésser considerada dividida, especialment pel que fa a la seva longitud. Aparer: Semblar. Espectre: Imatge d un mort que s apareix a algú, fantasma, aparició. Suara: Ara mateix, ara fa poc. Superstició: Atribució d una força oculta i sobrenatural a objectes i esdeveniments que, per llur natura, no la posseeixen. 3. Busca un sinònim de: M’apar: Em sembla Espectre: Fantasma Suara: Ara mateix 4. Cerca la biografia i l’obra de Joan Salvat-Papasseit, i també els trets del llibre “Poemes en ondes hertzianes” (1919). Relaciona-ho amb el context social de l’autor. Joan Salvat i Papasse
Moins
Par rufofuego
Microsoft Word
Publiée le 28 Mars 2010
Pages: 4
Lectures: 4
Téléchargements: 0
France
Facebook
Digg
del.icio.us
Furl
rededit
StumbleUpon